F.P.      48.3/3.Radiacio electromagnètica          E.I.       Tecnologia        R.Rafanell         22/10/76

 

1)               La radiació electromagnètica, transporta energia i informació.

 

2)               La part energètica pot ser ionitzant o no ionitzant.

 

Ionitzant:

 

            Si la part energètica de l’ona pot treure electrons d’un àtom, aquest es converteix en un ió.

 

Ions:     Si l’àtom te un excés de carrega negativa, pren el nom de catió. Es atret per un potencial elèctric positiu.

 

Si l’àtom te un excés de carrega positiva, pren el nom de anió.  Es atret per un potencial elèctric negatiu,

 

Aproximació: L’energia mínima per treure electrons de la seva òrbita, oscil·la entre:

 

            Per electrons molt allunyats del nucli,                 e > de 0,04 eV.

 

            Per electrons molt aprop del nucli,                     e > de 13,6 eV

 

Recordem que:                                                eV = 1,6.10-19 J

 

Càlcul de freqüència i longitud d’ona per una energia de 0,04 eV i de 13,6 eV.

 

0,04 eV:           f = 0,04 x 1,6.10-19 / 6,6.10-34 = 9,7.1012  Hz       Igual a 9,7 Terahertz

 

                        λ = c / f = 3.108 / 9,7.1012 = 31.10-6 metres        Igual 31 micròmetres

 

13,6 eV:           f = 13,6 x 1,16.10-19 / 6,6.10-34 = 3 297.1012 Hz  Igual a 3 297 Terahertz

 

                        λ = c / f = 3.108 / 3 297.1012  = 0,002.1012  m.    Igual a 0,002 picometres

 

Per tenir una referència a freqüències usuals en FM f = 100 MHz  Exemple de càlcul:

 

                        eV = 6,6.10-34 x 100.106 / 1,6.10-19 = 412,5.10-9  eV.

 

Energia no ionitzant:

 

Pot ser que els fotons no portin prou energia, per treure electrons de la seva òrbita, pro si que tota energia pot fer vibrar àtoms i molècules, augmentant la seva temperatura.

 

L’aument de temperatura no depend de l’energia dels fotons i per tant de la freqüència, pro en aquest cas, si que depend de la potencia de l’emissor.

 

Aquesta potencia – rebuda – es mesura en Wats/m2

 

Nota:    La potencia rebuda es inversament proporcional al quadrat de la distancia.

 

L’home te una temperatura constant de uns 37º C. Qualsevol augment d’aquesta temperatura, el cos l’interpreta com a efectes d’alguna patologia. ( Del grec: Pato = malaltia    Lògia = Estudi o Tractat )   

 

El cos tracta de reduir l’aument de temperatura, per mitjans interns.

En el cas de infeccions, per mitja de anticossos o antivirus.

 

Si l’aument no es per infecció, es cos no sap que fer, i ho deixa córrer. En aquest cas, cap la possibilitat de patologies infeccioses sense control.

 

Pro gràcies a la possibilitat d’augmentar la temperatura corporal via radiacions, ens ha permès disfrutar dels forns de microones, aplicacions clíniques i aplicacions industrials. No tot es dolen.