F.P. 22.Els bons sentiments E.I. Tecnologia R. Rafanell 22/10/76
La gent gran – en edat - no s’equivoca quant diu que tal persona te bons sentiments. No es diu mai: Te bones emocions i menys encara, que te bones funcions
Amb tot el que es sabia – que era ben poc – de evolució i genètica, - 40 anys enrera – calia sobrepassar el nivell quart – Homes i Dones – i entrar en el quint: El de Persones.
Del contrari, no podíem ser considerats alguna cosa mes que humanoides a mig coure. Per entendre millor de que va tot això, es recomanable la lectura de:
El mono desnudo. Desmond Morris
Segons aquest senyor, home i dona son animals que neixen despullats:
Sense pel ni ploma, escata, closca o greix, per defensar-se de les baixes o altes temperatures externes: L’Home necessita una temperatura estable al voltant dels 37º C
Recordem que l’Home neix als nou mesos de vida embrionària i fetal, en comptes dels quinze que necessitaria per estar completament acabat genèticament.
Aixis estem formats per el genotipus durant 9 mesos i per el fenotipus la resta dels 6 mesos restants, en els que ja esta fora del claustre matern.
Això ens fa diferents dels altres animals, que neixen totalment acabats genèticament dintre el claustre matern: Un vedell quant neix, ja es posa dret i camina.
Segons els sistema del quadre anterior – 21. El cervell humà – l’aptitud de les persones per el plaer, depend molt de sortir del domini genètic – funcions i emocions – i entrar al domini dels sentiments.
Com a tal, entenem: Acció dels sentits sobre la ment. De fet, entrar en el “mon” del llenguatge cerebral.
Actualment sabem que la capacitat de decisions del cervell, es de uns 2 bilions mes important que la capacitat del sistema genètic.
Pro no coneixem la forma i estructura del llenguatge cerebral. El que si es te clar, es que com el genètic, també es un llenguatge universal: Tant l’un com l’altre, els “parlen” tots els sers vius que disposin de cervell.
De sapiguer-ne alguna cosa, podríem passar de la llengua “pàtria” a una llengua sense pàtria ni matria. Un desastre per els Polítics, que tan deuen a les llengües respectives.
Sembla que el mes important d’un llenguatge del sentiments, seria en el domini de les Arts. Oficialment neixen a Grècia i es cataloguen com a:
1) Poesia
2) Teatre
3) Musica
4) Dansa
5) Pintura
6) Escultura
i actualment s’hi afegeix la Cinematografia: El septim Art.
Només si hem entrat en la quinta etapa – la de persones – podem entreveure els plaers il·limitats que, segons Kant, poden proporcionar las Arts:
Las Arts converteixen les Persones en Deus i els permeten participar en la Creació.
Nota: Hi ha persones “negades” en matemàtiques. També en les Arts. No sabem masa be el perque una cosa i l’altre. De fet si que ho sabem. Pro ho dissimulem força be:
Per falta d’instrucció adequada. Als països de l’Est de Europa, o com a Xina o el Japó, pràcticament tothom sap tocar algun instrument musical.
Perque aquí es l’excepció i no la regla ?