F.P.      18.Atavisme      E.I.       Tecnologia        R. Rafanell        22/10/76

 

Atavisme: Formes de conducta de les que no en tenim consciència.

 

El cervell humà, amb una masa de 1 300 kg – aproximadament – esta format per:

 

            15 000 000 000 – quinze mil milions – de neurones

            1 000 000 000 000 – un bilió – de connexions entre neurones i el sistema nerviós

            Cada neurona esta formada per milions de cel·les

            Cada celula per milions de molècules

            cada molècula per centenars i/o milers d’àtoms

 

No oblidem que cada celula porta el codi d’instruccions – genoma: 3 000 000 000 de caràcters – per la construcció total del cos humà.

Podem pensar que la cosa es complicada i realment ho es. Existeix certes formes de conducta, que son una acció mimètica de formes embrionàries.

 

Vegem-ne algunes: Les disfresses i l’ús de canvis de color.

 

Tots els animals presenten canvis fisiològics responen a condicions de perill o atac. Un dels canvis característics, es la aparició o canvi de color en certes parts del cos.

Per regressió atàvica, tenim els indis americans o els negres africans, “pintarejeados” per impressionar i fer mes por als seus enemics: Les pintures de guerra.

En el cas de militars i clergues, es presenta en forma de medalles i altres atributs pectorals, el mes visible possible.

 

Suposem un gall al galliner: El símbol del seu poder es la cresta.

 

Com el gall, a tot home o dona amb poder – per ser “algú” - l’hi cal també una “cresta”.

La cresta simbòlica serà en forma de gorra, barret, corona o tiara. Tot depenc de la quantitat de poder que calgui expressar o amb que es vulgui investir.

 

La forma de la cua del pao, la pell del lleó, etc., la veiem reproduïda en els vestits de plomatge de certs bruixots americans i/o africans, vestits de pell dels sense poder, pro que ho volen fer veure, com també les capes de teixits pesats – Reis. Bisbes i Papas – i també en la forma de trajos militars i clericals.

 

            En fi: El poder es demostra amb disfresses i colors adequats en cada cas.

 

En versió atàvica, els colors tenen alguna – força – importància:

 

            El negre es l’absència absoluta de color: Es el “Dies ires”  de la foscor.

Es la nit i la nit crea monstres.

 

El blanc es la presencia de tots els colors. Es el “Fiat lux” de la claredat.

Es el dia i el dia crea seguretat.

 

El vermell es la banda de color que transmet calor i per l’acció de la fotosíntesis.

Ell fa possible la vida.

 

El verd indica que existeixen els vegetals i que la vida es possible en aquell lloc.

 

El blau es un color d’alta energia – de gran acceptació entre militars – i no permet la fotosíntesis.

Per tant, tampoc la formació de la vida.

 

Vosaltres mateixos trobareu molts exemples de conducta atàvica, amb us de disfresses i colors

Son sobretot molt utilitzat en sistemes corporatius, en els que la possibilitat del ridícul es compensa per l’exposició del poder. Per mes informació sobre aquest tipus de conducta, llegiu:

 

La educació del príncep.           Maquiavel