F.P. 11. Galileu. E.I. Tecnologia R.Rafanell 22/10/76

Caiguda dels cossos: De fet els cossos no cauen. I ha una atracció entre masas que coneixem per gravetat, que fa que els cossos es desplacin de un lloc allunyat de la Terra a un altre mes aprop del centre de la mateixa Terra. La formula de definició d’aquesta força es:

Força = ( G x masa 1 x masa 2) / ( distancia )² G: constant universal

Força: en Newtons masa: en kg distancia: en metres. G = 6,67.10¹¹ N.m² / kg²

Distancies mitges recorregudes a cada temps ( +t ) parcial: d = +t x (9,81 / 2 ) = +t x 4,905 metres

Nota: Estadadísticament: d (mitja) = (0 + 9,81) / 2 = 4,905 m

Exemple: Càlcul per 7 segons: Observem que a cada segon s’accelera la velocitat de caiguda i per tant, augmenta la distancia recorreguda durant cada segon:

s Distancies mitges Distancies totals

..................................................................................................................................................

1 0 + 1 = 1 1 x 4,905 = 4,905 m. 1 x 1 = 1 1 x 4,905 = 4,905

2 1 + 2 = 3 3 x 4,905 = 14,715 m. 2 x 2 = 4 4 x 4,905 = 16,620

3 2 + 3 = 5 5 x 4,905 = 24,525 m. 3 x 3 = 9 9 x 4,905 = 44,145

4 3 + 4 = 7 7 x 4.905 = 34,335 m. 4 x 4 = 16 16 x 4,905 = 78,480

5 4 + 5 = 9 9 x 4,905 = 44,145 m. 5 x 5 = 25 25 x 4,905 = 122,625

6 5 + 6 = 11 11 x 4,905 = 53,955 m. 6 x 6 = 36 36 x 4.905 = 176,580

7 6 + 7 = 13 13 x 4,905 = 63,765 m. 7 x 7 = 49 49 x 4,905 = 240,345

......................................................................... .........................................................

Total en 7 segons: 240,345 m. Total en 7 segons: 240,345 m

Nota: Si fem: √ (240,345 / 4,905) = 7 segons de temps de “caiguda”.

Si observem aquestes dues taules, veurem la similitud amb les taules numèriques del canonge de Bolonia.

Es molt probable, que Galileu, tingues accés aquestes lliçons i les mateixes l’induïssin a calcular i experimentar amb la caiguda dels cossos.

De la forma d’experimentació, en queda alguna documentació. El que pocs diuen, es que degut a que no disposava d’instrument per la mesura del temps, utilitzava el cant – els compassos del cant – com a mesura dels temps.

I es que tant la musica com la poesia, tenen molt en comú amb les matemàtiques: El Ritme i la Mètrica son essencials en una cosa i l’altre.

La difusió dels experiments de Galileu, divideixen – religiosa i políticament – Europa:

Un Nord racionalista per el que el moviment dels cossos depend de lleis naturals.

Un Sud cabalista per el que el moviment dels cossos depend de lleis divines.

Nota: Càbala: Coneixement dels signes o coses per la seva forma i posició.

Galileu es comdemnat per l’Església Catòlica, al silenci monàstic i a no difondre els càlculs i els experiments considerats herètics:

Contraris a les ensenyances de Plató, Aristotil, Agustí i Tomàs d’Aquino.

Aquestes ensenyances eren i son la base en que es fonamenten els Dogmes.

De fet, sense Plató i Aristotil, Roma trontolla... Pro segueix.

Nota: Cal advertir que Galileu va ser condemnat per dedicar-se a Astrologia i a les Ciències Ocultes i no per els seus descobriments astronòmics – descobrí un satèl·lit a Jupiter – ni per els seu experiments sobre la caiguda dels cossos.

Històricament consta que la majoria dels astrònoms de l’edat mitja, es dedicaven a l ’Astrologia i per mitja d’ella, preveure el futur de persones i coses, segons la posició dels astres en el firmament, al moment de néixer o en aquell moment: Els “horòscops” eren cosa corrent, ja en aquell temps.