NE/12 El zero: el gran desconegut.

El nombre zero –i la xifra zero- fou creat gairebé simultàniament per les cultures hindú, asteca i maia, essent ignorat per les cultures babilònica, egípcia , grega i romana fins que els àrabs, cap el segle V i VI dC el varen incorporar als seus coneixements.

És la xifra més important en qualsevol sistema numèric i també en un sistema lògic. El que cal, però, és no confondre el zero amb el ‘res’: aquesta confusió és una barbaritat, tant en la lògica com en la matemàtica.

En el llenguatge criptomatemàtic el zero és:

L’element neutre en la suma de nombres enters.

Alguns exemples:

a+0= a (a= qualsevol xifra o número)

En àlgebra, si a > 0 = 0 0 / a = 0

Qualsevol nombre dividit per si mateix és: a /a = 1

però si el divisor és zero tenim:

Si 0 = 1 x 0 ; 0/0 = 1

Si 0 = 2 x 0 ; 0/0 = 2

Diem que les expressions a/0 i 0/0 són indeterminades: el zero no pot ser utilitzat com a divisor.

Però ens queda una altre problema amb el zero: és un nombre parell.

Aquest fet, important en un sistema numèric, és decisiu en un sistema lògic:

Una cosa no pot ser: es representa el ‘no ser’ per 0.

Una cosa pot ser: es representa el ‘ser’ per 1.

En un sistema numèric, els nombres poden ser parells o imparells però no les dues coses alhora. En un sistema binari (de dos nombres):

Qualsevol número binari acabat en 0 serà un número parell.

Qualsevol número binari acabat en 1 serà un número imparell.

També cal desfer l’equívoc que 0=res. Els números poden ser negatius (-a) o positius (+a) per tant el zero és el valor d’origen de les quantitats.

etc. -3.....-2.....-1.....0.....+1......+2.....+3.....etc.

Quantitat (-). Quantitat (+)